Avuí, dia 21 de setembre, és el dia internacional de l'Alzheimer. A l'escola, hem iniciat un projecte relacionat amb aquesta malaltia que es realitzarà des de diferents cursos d'Educació Visual i Plàstica (2n, 3r i 4rt) i que s'extendrà a altres àrees.
Com a punt de partida, hem de recórrer als records, bons o menys bons... però aquells que ens arriben i ens marquen com a persones i que són tan importants de mantenir.
Us proposo com a primer exercici publicar el vostre record com un comentari en resposta d'aquest missatge, de manera que virtualment els poguem anar llegint, recollint i compartint...
49 comentaris:
Un bon record: tres amigues i jo fent picnic a sobre d'una pedra gegant davant del llac d'Aigüestortes (Pirineus). Unes vistes impresionants i una companyia bonisima.
Anahí me gusta mucho tu blog, esta muy bien, me meteré siempre que pueda:)
hasta mañana:)
Hola Anahí!:)
El meu record es d'un estiu al poble de la meva mare, que es diu Navalmanzano. Abans passàvem tots els estius allà, amb la família. El que passa es que jo tinc un cossí amb el que em porto un munt d'anys i ell era alt, fort i sempre que el veia em donava una mica de por. Estàvem tots berenant i la mare em va donar un iogurt jo, com no el volia vaig començar a ploriquejar, va ser en aquell moment que el meu "cosínet" em va dir: -No el vols?
Es clar que jo vaig contestar que no i li vaig preguntar si el volia ell, la veritat es que no se com al final vam acabar ell assegut a una cadira mentre jo li anava donant el iogurt amb la cullera, recordo que alguna cullerada li vaig donar molt plena a propòsit i li va caure als pantalons. Des de aquell moment sempre el recordo amb la cara i la roba plenes de iogurt.
Un dels meus millors records, es quan estava a la meva casa, amb el meu hàmster (mini) . Lo la posava a un costat del sofà y a l’altre una pipa , a les hores la mini corria molt rapit fins la pipa y se la empassava de cop.
Un dels meus records va ser quan era molt petita i estaben construïnt la casa. Jo tenia 3 anys i quan vaig entrar a casa, vaig veure al meu tiet muntant un armari. No és un record molt important de la meva vida però sempre tindré aquella imatge al cap. Ara viu a Múrcia i és l'únic tiet que tinc, i sempre que penso en ell m'enracordo d'aquella imatge.
Anahí, el blog està molt bé!
M'agraden molt els dibuixos del Parc del Mil·leni i el fons de màrmol del blog.
M'agrada molt el blog anahí sobretot el fons i tots els altres treballs del curs passat. Espero poder penjar aviat els records
Un dels dias que més recordo va ser quan amb els meus cosins i jo vam anar nedant fins les muscleres i ens vam pujar i ens vam llençar de bomba a l'aigua.
Recordo un any dels que vaig anar amb la meva mare, el meu cosí i el meu tiet a Port Aventura. Jo tindria 7 o 8 anys, pero ho recordo molt bé. Cap a les 9 de la nit va començar a plovisquejar i vam anar a sopar on tots els anys: un restaurant de l'oest. Estavem sota un tendal del restaurant i va començar a ploure encara més fort. Va començar la tempesta i semblava que el cel s'anava a trencar a sobre nostre. Com plovia tant, es clar, no vam sortir del tendal. Llavors va començar a pedregar cada cop més fort. Fins al punt de rebotar i fer-nos mal. Em vaig haver de pujar a sobre de la taula perque no em donessin. Vam passar moltíssima por. Quan va parar una mica vam anar corrents cap a la sortida però altre cop va començar i no ens va donar temps a arribar. Ens vam haver de ficar en una botiga, i, ja que estàvem vam comprar unes quantes coses de record. A l'estona va parar de pedregar i vam sortir. Encara semblava que un raig ens queia a sobre quan vam arribar a la plaça del centre. Recordo que em vaig decebre moltíssim quan vaig veure que, per descomptat, no feien l'espectacle de focs artificials de les 12 de la nit. Com encara plovia una mica vam anar correnrs al cotxe però vam arribar xops.
Un record que jo tinc es que quan jo tenía 8 anys ens vam juntar a casa d'una amiga i vam fer una guerra de globus d'aigua, i quan s'en van acabar,una de les que estàvem tenía guardat una bossa sencera de globus,i vam estar tot el dia fent la guerra de globus
Recordo que fa uns anys a les festes del poble,quan era l'hora dels focs artificials, vam anar a les roques i van començar. Cap a la meitat van llençar uns focs nous que explotaven sota l'aigua jo em vaig quedar bocavadat. I encara tots els anys quan exploten aquests focs em segueixo quedant impressionat.
Hola Anahí. Yo me acuerdo cuando era pequeño que fui a Banyoles. Todo era muy bonito, aunque el lago olía a cloaca. Por eso nunca me bañaba ahí.
Hasta mañana.
*Anahí, m'agrada molt el teu blog. El meu record, per poc important que sembli, per a mi és bastant important. Recordo un dia de "noche buena", ja fa uns quants anys, un dia en què em vaig reunir amb tota la meva família per celebrar el nadal, un dia en què estàvem tota la família reunida, gaudint i passant-ho ben. Espero que t'agradi el meu record
a mi tambien me gusta el blog pero el fondo no, no se me ocurre ningun recuerdo si no lo escribiria
El meu rècord: Cuan tenia 6 anys, un dia com qualsevol, vaig anar a casa de la meva àvia i hi vaig veure al meu avi que com sempre que em veia em deia:''la meva princesa!'', i jo em sentava a la seva cadira de rodes. Més tard, vaig escoltar parlar a la meva àvia i al meu pare de l'àvi deien que estava molt malalt,que no li quedava molt temps de vida, i que era millor que s'anesi al cel. Al principi em vaig posar molt trista, pero després vaig comprendre que si estava molt malalt que millor s'anesi al cel.
el anonim e sido yo que me he equivocado
Hola anahi yo me acuerdo de cuando fui Australia y le di de comer a los canguros , es el recuerdo mas bonito de mi infancia
Enviado desde mi iPod.
M'agrada molt el blog, i també la idea de ficar els records perquè em sembla interesant llegir les anècdotes dels meus companys.
El record que més m'agrada de la meva infància és el naixement del meu germà. El vaig demanar jo per reis... I el día que va néixer jo no entenía el que passava ja que era petita, però al veure que de la panxa de la meva mare havía nascut un nen em va fer estar molt contenta, encara que ara ja no ho estigui tant perquè és bastant pesadet...
Fins demà!
M'encanten els comentaris!!!
Hi ha alguns tan graciosos!!!!! Per cert, un bloc molt bonic. La idea dels peixos es bonisima!!!
És millor del que m'havia imaginat i estic d'acord amb la Paula que es bo poder veure records dels nostres amics. Fins demá!!!!
hola anahi me encanta el blog y se ve que al final lo de poner los recuerdos a sido una buena idea.
Un buen recuerdo que tengo,es de cuando tenia más o menos 8 años,me fui con mi padre,mi hermano y unos amigos al caribe,punta cana, y un dia nos fuimos a bañar con los delfines.Yo era pequeñita y me dio mucha impresión pero me lo pase muy bien.Ahora siempre k me acuerdo me pongo a mirar las fotos y me rio.
el meu record es el millor estiu del món que he tingut i tindre, va ser en el 2007 vam anar a un camping que es deia vendrell platja el millor per mi llavors vaig coneixer uns holandesos que tenien dos fills un noi d'uns 2 anys menys que yo i una noia de la meva edad eren super amables i agradables jugabem a la pilota, a les cartes, anabem a laa platja, a la piscina,etc.
I com te k pasar es van anar.
L'ironia d'aixo es que no m'enrrecordo dels seus noms.
M'agrada molt això així que probare de fer mes.
Recordo que una vegada vaig anar a Portaventura i estava molt trista perquè no arribava a l'alçada de les atraccions ràpides.Aleshores vaig anar a medir-me i va resultar que arribava a l'alçada justa.Em vaig posar contentíssima i vaig pujar al "Huracán Condor" i al "Dragon-Kan".Perquè no em va donar temps, que si no, aquell dia també m'hauri pujat al "Furius Bacco".
El meu record es de quan era més petita, tindria uns 6 anys i jo i tres amigues més ens van quedar a dormir a casa d'una de nosaltres. Al dia segÜent per la tarda ens vam banyar a la piscina i quan vam sortir teniem molta gana.Vam anar fins a la cuina, amb la sorpresa de que a la taula hi havia un munt de creppes am chocolata per sobre!! mmm... Ens les vam menjar totes en un moment i ens vam posar perdudes de xocolata. :D
M'agrada molt el teu blog!
Aquí ve el meu record:
Quan anava a tercer de primaria, vaig anar a viure tot l'any a Irlanada amb el meu pare, i abans d'anarme em tenia que acomiadar de tota la meva família. Entre la meva família em tenia que acomiadar també de la meva àvia. Li vaig donar dos patons, com sempre feia jo per dir adeu, però aquell cop, el meu pare em va dir que em tornès a acomiadar, però que m'acomiadès bé. Jo no sabia perquè, però li vaig donar dos petons més. Tres mesos després vaig sabes perquè tenia que donar-li tants petons, va ser l'última vegada que la vaig veure. Vaig plorar bastant, però va ser bo que mar´`es, ja que estava petint, a més, jo se que ella està sempre amb mi.
ola m'agrada bastant al blog. RECORD: la meva àvia que a mort, quan era petit sempre els dimecres anavem a menjar a casa dels àvis i m'ho passava molt bè jugavem junts i m'explicaven històries per mi es un molt bon record i sempre ho recordare
El meu record va se la primera vegada que vaig anar a la neu.
Anhahi m'agrada motl el teu blog sobretot el peixos.
quan yo tenia cinc anys ma mare i el meu pare es van separar i yo m'enrecordo quan ells discutien i yo plovara...
Ah i el bloc es molt bonic anahí!!
Un dels millors dies va ser el naixement de la meva germana. I m'enrecordo que aquell dia anavem a fer una pizza a classe però no la vaig poder fer i em vaig cabrejar. El meu pare despres me la va fer. I no em va agradar.
El meu record va ser, que la primera vegada que vaig fer snowboard,a la neu, vaig estar tot el dia caient-me sobre la neu que de peu ja ja ja!
M'agrada mol el teu bloc!!!!
el meu record. Es que una tarda yo estaba bbalant i em diuen el meu pare i la meva mare que la meva ggosa PULGA rassa boxer havia mort, em vaig posar super triste. !!!
anahi me gusta mucho el blog y los trabajos. Me he viciado a los peces,el caso,que me gusta mucho y mi recuerdo,el más querido, y el que maass recuerdo, es cuando nació mi hermana me gusto mucho ese dia y lo recordaré siempre.
que quan em vaig anar de vacacions vaig deixar una tortuga al meu avi i quan vaig tornar a endurmela el vaig veure molt trist i li vaig preguntar que passava i em va dir que se li habia perdut la tortuga i ell estava trist perque es pensava que menfadaria i a mi em va donar igual.
Un del meus records es quan va neixer el meu germà. Encara m'enrecordo.També m'agrada el teu blog.
Un altre record es quan vaig anar per primera vegada a l'Illa Fantasía i em va agradar molt.
ME ACUERO QUE CUANDO FUIMOS A TORREDEMBARRA MI TIA Y MI TIO IBAN A TENER UN ÑIÑO. MIS TIOS NO QUERIAN DECIR EL NOMBRE I MI TIO QUE ES MUY BROMISTA NOS DIJO QUE SE IBA A LLAMAR JOHANESBURGO CADA VEZ QUE VEO A MI PRIMO ORIOL ME ACUERDO DE ESE NOMBRE Y A VECES SE LO DECIMOS.
Hola Anahí m'agrada molt el teu blog està molt bé i la decoració és molt bonica.
El meu record és del meu avi que va morir a l'hospital. Va donar-me molta pena, jo m'he l'estimava molt.
Jo hi posaré dos records bastant importants. El primer va ser la meva primera competició d'Atletisme, quan tenia 5 anyets. Vaig fer les següents probes: Salt d'alçada, Llançament de pilota y 60 metres llisos. La sorpresa va ser que em vaig endur tres medalles en total, a la primera competició ningú s'espera que li vagi tan bé... :)
El meu altre record va ser fa poquíssim i pot ser a la fitxa que et vaig entregar saps quin és. Quan el meu somni es va fer realitat. Quan vaig poder veure cara a cara al meu ídol y amor platónic, la persona que m'ha enseñat a no caure quan tot era trist, quan vaig poder tocar, a Justin Bieber. Es increíble, cada cop que penso com va ser alló, m'emociono. Pot ser la gent pensa que és una ximpleria, o quan el jutgen sense coneixer-lo. Encara que no ho sembli, a mi, a les fans, ens fa mal. Y cambiant de tema, mai pensis que els teus somnis son impossibles de fer realitat, per qué el miracles existeixen, i jo en vaig viure el meu el 6 d'Abril del 2011. MAI DIGUIS MAI<3
Estoy orgulloso de que seas mi madre, creo que nunca amaré ni querré como a ti a nadie, te marchaste no me dio tiempo a despedirte, pero cada noche te lanzo un beso que estoy seguro que lo recibes.
un del meus millors records son de cuan jo era petita que la meva avia em venia a buscar a l'escola i sempre em portaba un pelicula sota el seu braç desgraciadamen no pot seguir sen un record per que la meva avia va morir de cancer pocs anys després
El día de mi 15 cumpleaños mi abuelo, aquel que me ha cuidado desde que era pequeño, que me ha enseñado a caminar,ir al lababo, me ha ayudado a hacer los deveres aunque no tubo oportunidad de ir a la escula. Me felicito tres veces por que se había olvidado que me a felicitado antes. Y al dia siguiente ya no sabia que fue mi cumpleaños.
Uno de los recuerdos que me vienen a la cabeza, es de cuando era algo mas pequeña.. Eran tardes que pasaba junto a mi madre, Mónica. Y cada día estavamos juntas. Siempre planeábamos cosas nuevas para hacer al día siguiente (juntas). No me separaba de ella, me encantaba verla tan feliz. Ahora.. me arrepiento de hablarle tan mal.. espero volver a pasar esos momentos junto a ella.
Un dels meus millors records va ser quan tenia cinc anys. Em van dir que aniríem a Estats Units per anar a veure al meu oncle per primer cop allà.
Hola Anahi!
Sinceramente tengo muchos recuerdos que para mi son importantisimos ya que mi memoria es bastante nula y lo poco que recuerdo me parece especial.
Creo que mi recuerdo más antiguo es que me encantaba la papilla y los pires de la guardería.
También recuero que una vez en 6º de primaria me hice un esguince y cmo me encantaba hacer volteretas y rítmica me ponía a hacer el pino y la ruedo con la escayola... Era muy divertido ver la cara de mis padres porque pensaban que me caería...
Bueno otro día pondré más recuerdos, de momento hoy me voy a dormir. Hasta mañana.
Hola Anahi!
Jo, tinc un mal record però es el que tinc més fort.
El meu record es de quant tenia 4 anys, estabem jugan amb un amic a les fosques y yo estaba pujada al llit del meu germà( te dos metres d'alt) y vaig relliscar i em vaig caure de cap. Durant dos mesos em vaig quedar sense poder parlar perquè va ser com si no se m'aguès oblidat, vaig estar apunt de morirme, per sort vaig sortir només amb el crani trencat però amb vida! Ho vaig passar molt malament!
Un altre record va ser quan erem petites la meva germana i jo una nit, va ploure molt i hi havien molts llamps, llavors la meva germana vavindre plorant a la meva habitació per preguntar-me si podia dormir amb mi perque tenia por. Em vaig possar contenta, la veritat, perque en comptes de dri-s'ho a ma mare va vindre amb mi. Sempre me'n recordaré d'aquell dia...
Recordo un dia quan era nolt petita que estava pujant unes escales per arribar d'un pis a un altre. Quan vaig arribar a dalt de tot, em vaig caure i em vaig obrir la cella. Em van tenir que posar punts. Encara la tinc, però no es veu gaire.
Holaaaaa a todos xD !!
Me acuerdo que el verano pasado , me fui con unos amigos a pasear en bici por el bosque a las 11 de la noche , ibamos con una linterna , en verdad dos , pero la otra no iba bien :) , bueno , cuando acabamos de pasar por el bosque , salimos por una carretera pero abandonada ( no pasaban coches ni nada ), y a la derecha del camino habia otro bosque ( era un camino asfaltado pero a su alrededor habían árboles ) . Acabamos yendo por el bosque asustados en vez de ir por la carretera porque pensaban que estaba asustado xD . No fue asi , fuimos por el bosque y mientras que ibamos por el bosque se escuchaban los buhos conmo enpezaban a volar , tipo peli de miedo . Al final llegamos a casa bien , fue un recuerdo que no he olvidado
, todavia ... :)
Publica un comentari a l'entrada